Al 2007, el conjunt de les institucions catalanes cooperava amb 81 països (78 en el cas de la Generalitat), 21 dels quals acumulaven aportacions de més de mig milió d'euros i 15 de més d'un milió. En els darrers anys l'envergadura geogràfica de l'Ajut català s'ha mantingut estable, al voltant de la vuitantena de països associats, el que indica que la major part de les aportacions han passat a estar infrafinançades. D'aquesta manera, al 2014 tan sols 9 països s'acostaven al mig milió d'euros i tot just 2 superaven el milió (Marroc i Colòmbia).

En funció de les dades disponibles, podem anotar que des de l'inici de la seqüència els països prioritaris han vist reduir el seu pes sobre el total de l'Ajut de la Generalitat, en paral·lel a l'increment relatiu de l'aportació als no prioritaris. Així doncs, si al 2007 els països prioritaris concentraven el 43% del total de la inversió, al 2010 aquesta xifra ja havia disminuït fins al 32% (sobre un pressupost quasi idèntic). En anys posteriors, els prioritaris han seguit perdent pes a marxes forçades: 26% al 2011 i 17% al 2014 (en total, dos milions i mig d'euros sobre un pressupost total de poc més de 14 milions).

Prenent per referència tant les xifres de la Realitat de l'Ajut com l'índex dels Països Menys Avançats de les Nacions Unides, observem com el grup de PMA no ha estat, ni de lluny, entre els majors receptors d'Ajut català. Així doncs, la proporció d'Ajut destinada a aquests països no ha superat mai el 13% del total (amb un màxim del 12,6% al 2007), i al 2013 va tocar fons, amb tan sols un 7,3% del total (2 milions de quasi 28 entre les tres administracions). Tot i que al 2014 l'aportació va tornar a crèixer fins l'11%, encara queda molt camí per millorar aquesta xifra.

Val a dir que la cooperació catalana també ha dedicat, a nivell històric, una especial atenció per situacions i conflictes internacionals generalment oblidats. És el cas del Sàhara Occidental, on les aportacions conjuntes de les tres administracions no van baixar del mig milió d'euros fins al 2013. En el context palestí per la seva banda, tampoc es va baixar del mig milió fins al 2013 (havent-hi invertit més de 3 milions d'euros al 2007). A l'Afganistan per la seva banda, la Generalitat hi va desenvolupar un paper destacable fins almenys el 2011.

Cal anotar però, que en els darrers anys les aportacions aquí també han tendit a la baixa, el que no només posa en risc la sostenibilitat dels èxits assolits en el passat, sinó que també contribueix a l'enquistament de la seva situació d'oblit a nivell polític i mediàtic.