Ja sigui per no incórrer en incompliments, o per altres motius de caràcter polític, el cas és que el Pla Director de la cooperació pel període 2015-2018 es fixa molts pocs objectius quantitatius, a diferència de les dinàmiques amb les que s'havia treballat fins ara. En aquest sentit, desapareixen les fites per Ajut Humanitari i distribució geogràfica de l'Ajut, a la mateixa vegada que cada cop s'és menys precís amb els objectius estratègics en matèria de drets (a nivell quantitatiu). El Pla doncs, es presenta com una declaració d'intencions amb ben pocs objectius mesurables, el que facilita la futura acció del Govern (ja que no depèn d'un estàndards de compliment quantificables).

L'elaboració del III Pla Director va coincidir tant amb un canvi de govern en la Generalitat com amb la previsió de l'inici d'un cicle econòmic negatiu. Per això, abstenint-se de preveure xifres expansives o fites com la del 0,7%, s'esmerça en plantejar qüestions com ara la de l'eficàcia o la concentració de l'Ajut. Tot i així, el balanç dels objectius del pla no és del tot positiu, amb grans diferències entre el que es preveia i el que s'ha acabat desplegant. Tampoc podem deixar de banda el fet que el Pla ha coincidit amb una època de fortes retallades en l'Ajut, el que ha suposat una reducció pressupostària propera al 60%.

En primer terme, cal destacar com els compromisos amb als objectius estratègics de drets humans, governança democràtica i enfortiment del teixit social i apoderament de les dones no s'han acomplert, per bé que al 2011 i al 2014 han presentat xifres positives. El desenvolupament del Pla ha dibuixat una tendència a la baixa en Drets Humans, Apoderament de les Dones i el conjunt d'objectius prioritaris, que s'ha redreçat al 2014 en el primer i tercer cas. D'altra banda, la inversió de la Generalitat sí que s'ha consolidat en la Línea de Desenvolupament, que ha superat en més d'un 10% el previst al final del Pla (el 70% del total).

Fem confiança a la voluntat del Govern d'incrementar els fons en Ajut de la Generalitat, encara que mantenim un capteniment previngut a l'espera de xifres. Sempre segons el Pla Director, aquest compromís s'inicia al mateix 2015, any en que la Generalitat hauria d'haver incrementar el pressupost de l'ACCD en un 38% (fins als 8,6 milions d'euros). De la mateixa manera, el Pla també es compromet a incrementar les partides del Govern en cooperació de manera sostinguda fins assolir, al 2018, una quota del 0,4% sobre els seus ingressos corrents no condicionats.

Tant l'Agenda post-2015 de les Nacions Unides com l'Agenda d'Acció d'Accra fan referències clares als drets humans de les dones i al seu apoderament com a qüestions cabdals en matèria del desenvolupament internacional. En aquest sentit, és positiu que el Pla Director de la cooperació catalana ho fixi com una prioritat clara per a la seva actuació, a la vegada que no la consideri aïllada d'altres drets humans o col·lectius en el seu plantejament orgànic. L'increment de fons previst en aquest sentit (que junt als drets col·lectius dels pobles hauria de concentrar fins al 80% del total de la línia de desenvolupament) serà cabdal per poder parlar d'una implicació efectiva de la Generalitat en aquesta matèria.

La concentració geogràfica de l'Ajut és una de les seccions més incoherents de la cooperació realitzada des de la Generalitat. Ho és perquè, en primer terme, el Pla preveia dedicar un 70% de la Línia de Desenvolupament a països prioritaris, i al final l'assignació d'aquest grup no ha fet més que perdre rellevància (assolint un pobre 28,8% al 2014). És cert però, que aquesta diferència s'escurça en el cas de les regions prioritàries, l'assignació de les quals també ha seguit una tendència a la baixa, encara que més moderada. Val a dir però, que la pitjor nota se l'emporta l'assignació als països menys avançats, que al 2014 tan sols concentrava un 12% dels recursos de desenvolupament (més de 10 punts per sota del previst).

Un altre fet a destacar dels indicadors de compliment dels objectius del Pla Director és la poca previsió en l'assignació d'Ajut Humanitari: així, la partida destinada a satisfer necessitats immediates es dispara a la meitat de l'exercici i avui supera de llarg la fita fixada al Pla, en detriment de les tasques de previsió i resposta a crisis de llarga durada, que es troba a 20 punts per sota de l'objectiu fixat. En si mateix, criticar parcialment aquesta tendència no implica rebutjar l'increment de la primera assignació, sinó la reducció de la segona, un fet que es podria haver pal·liat fàcilment acomplint el topall del 7% en Ajut humanitari previst pel Pla Director.