A diferència dels drets humans de les dones, l’esforç dels actors catalans en matèria de drets col·lectius dels pobles té una llarga trajectòria en la història de l’Ajut català. La preferència de la Generalitat en aquesta matèria ha permès dotar de personalitat el seu model de cooperació, al mateix temps que l’hi ha permès participar en processos de transformació profunds i amb un alt valor afegit. L’àmbit d’actuació en aquest sentit, és ampli i divers: des del foment dels processos de normalització lingüística fins a la promoció de la participació de les minories en les institucions polítiques o econòmiques en origen, passant per la sensibilització de causes i conflictes oblidats.

L’arrelament d’aquest àmbit en l’Ajut català no ha impedit, tanmateix, que a partir del 2012 la seva assignació iniciés un descens pronunciat. Al 2014, la partida en Drets Col·lectius va tocar fons, no superant els 300.000 mil euros, i arribant a finançar tot just 10 projectes (quan al 2011 se’n finançaven una trentena). Val a dir tot i així, que l’àmbit de fons d’aquesta partida sol ser més ampli, i que l’Agència probablement desenvolupi accions més o menys relacionades a aquesta matèria que no podem comptabilitzar com a tal per la limitació que imposa la categorització del CAD en codis CRS. Dit això, i en qualsevol cas, el que és indubtable és que aquesta assignació ha fet front a una retallada important que l’ACCD hauria d’intentar revertir en els propers 3 anys.

Una forma d’intentar matisar aquesta limitació que imposa la categorització en codis CRS és considerar també la geografia de l’Ajut català. En aquest sentit, l’Agència va cooperar, al 2014, per un valor proper al mig milió d’euros amb 4 territoris especialment sensibles en matèria dels drets col·lectius: el Sàhara Occidental, els Territoris Palestins, el Kurdistan iraquià i el Sudan del Sud. Per bé que els projectes en qüestió anaven més enllà de la construcció de pau o la participació política, la priorització de l’ACCD en aquests entorns és una bona mostra de solidaritat i coherència amb l’acció precedent de la Generalitat. Val a dir però, que aquests territoris també havien acumulat, en el passat, un volum d’aportacions notablement major.