La Generalitat s’ha caracteritzat, a nivell històric, per destinar els seus fons a nombrosos sectors de l’Ajut, amb un especial èmfasi en el camp del Govern i la Societat Civil, l’Educació i la Salut. Tot i això, aquesta diversificació s’ha vist limitada recentment per dues raons. La primera és fruit del context pressupostari, que fa inevitable la concentració de l'Ajut (s'ha passat de les 33 categories finançades al 2008 a les 25 del 2014). La segona, també rellevant, és el nou rumb dels plans directors (en especial del darrer), que parteix d'un nou enfocament basat en els drets que explorem més amplament en aquesta visualització.

Tot i la concentració, també és cert que molts projectes d’envergadura han passat a estar infrafinançats: és el cas de l’Educació, on la Generalitat ha deixat de finançar tots els trams no relacionats a la post-secundària (veure els abocaments de dades adjunts), o el de la Protecció del Medi Ambient, en que s'ha passat del milió i mig d'euros del 2008 als 600.000 euros actuals

De les polítiques més ben finançades en el moment àlgid de l’Ajut català, poques o cap mantenen els nivells d’aportació al pressupost del 2014. És el cas, per exemple, de Drets i Llibertats de la Societat Civil, que al 2010 acumulava una aportació de més de 18,1 milions d’euros i que avui no supera els 5 milions d’euros. Ha estat més coherent la política de cooperació amb serveis socials bàsics, com ara polítiques educatives o de salut generals? No en la seva majoria, doncs aquesta partida també s’ha vist reduïda de forma dràstica en els darrers anys. Només en el cas de la Generalitat s'ha passat dels més de 7 milions d'euros del 2008 als 852 mil del 2014.

Considerem positiu que l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament s’hagi fixat com una de les seves prioritats estratègiques l’enfocament transversal de gènere en la seva acció futura. Val a dir però, que les xifres passades d’inversió en aquesta política per part de la Generalitat no ens permeten ser optimistes, doncs al 2014 tot just representava 122.500 euros (un 0,8% del total de l’Ajut de la Generalitat). D'altra banda, la mateixa institució tan sols va dedicar un 6% dels fons de la línea de desenvolupament a l'objectiu d'apoderament de les dones, tal i com podem observar en l'anàlisi del darrer Pla Director. Caldrà redreçar doncs, les aportacions en aquesta línea, per poder desenvolupar projectes d'envergadura en els propers anys. 

Cal destacar, malgrat el context, la bona implicació de l'Agència en els darrers anys en determinats àmbits de rellevància. És el cas del sector de la Prevenció i Resolució de Conflictes, que al 2014 rondava les xifres anteriors a la crisi gràcies a dos iniciatives d'envergadura a Colòmbia i els Territoris Palestins. Aquests mateixos projectes, que l'any passat van estar finançats per 200 mil euros, han rebut un total d'un milió i mig d'euros des del 2010, el que permet parlar tant de rellevància com de coherència. Per altra banda, l'assignació de Drets Humans també registra bones xifres tot i les retallades. Al 2014, aquesta partida va rebre mig milió d'euros per desenvolupar projectes de desenvolupament a Llatinoamèrica, els Territoris Palestins i la República Democràtica del Congo i d'Educació pel Desenvolupament a Catalunya. D'altra banda, l'objectiu estratègic de Drets Humans, Governança Democràtica i Enfortiment del Teixit Social de la Generalitat ha rebut assignacions d'entre el 12% i el 7,5% des del 2011, unes dades que no deixen de ser positives.