La gravetat de la retallada pressupostària de l'Ajut tant a nivell estatal com català és inqüestionable. En el cas que aquí ens ocupa de fet, ja hem notat com la cooperació es convertia en la política pública més castigada, amb una reducció del voltant del 80% del seu valor. D’aquestes dades se’n desprenen diversos diagnòstics. El primer és que l’Ajut no ha estat una prioritat pels darrers governs. Així, tot i que les retallades s’han deixat sentir en quasi totes les polítiques públiques, la Generalitat n’ha fet de la cooperació un dels seus blanc principals. La segona qüestió fa referència a la utilitat d’aquesta retallada: si l’Ajut ha estat sempre una política tan minoritària, val la pena preguntar-se de què ha servit exigir-ne tants esforços si el marge d’estalvi ha estat tan baix. Deixar d’invertir 40 milions anuals en cooperació a la fi, suposa un marge d’estalvi menut per la gravetat de les conseqüències que comporta. En darrer terme, l’evolució d’aquesta política també denota una certa incapacitat per pensar la cooperació com quelcom útil pel país, connectat tant a la seva realitat diària com a les seves pròpies aspiracions.

Del 2008 al 2014, les retallades de la Generalitat i les entitats locals s’han acumulat en tots els àmbits geogràfics i sectors. Per regions, l'Àfrica ha estat la més castigada, amb una reducció del 74%, seguida de l’Amèrica Llatina, amb una retallada del 70%, Europa, que perd un 56% de l'assignació i finalment l’Àsia, on la caiguda s'eleva al 26%. Per sectors, sobta el creixement d’una partida com la d’educació, encara que això es deu a una revisió enganyosa dels criteris d'Ajut als universitaris de països del tercer món. Per polítiques, algunes de les més castigades són Agricultura i Pesca, amb una reducció del 80% del pressupost; Salut, que perd el 68% de la seva aportació inicial; o Govern i Societat Civil i Protecció del Medi Ambient, dues línies d’actuació que passen a estar finançades amb partides anuals dos terços inferiors.

La incidència de les retallades ha estat tal que, a hores d’ara, es pot arribar a qüestionar l’abast de l’Ajut fet des de la mateixa Generalitat. Per posar alguns exemples, al 2014 tan sols es van finançar dues partides que superessin el mig milió d’euros, mentre que al 2007 se’n hi finançaven 9. Pel que fa als projectes de més de 100 mil euros, la Generalitat ha passat de finançar-ne 137 a 37. Tot i aquesta tendència, també és cert que la Generalitat no ha infrafinançat els projectes en els que s'implicava, ja que el pressupost mitjà per projecte no ha sofert grans variacions (de 52 mil euros al 2007 als 50 mil del 2014). Aquesta estabilitat només s’explica per una reducció coherent entre el nombre de projectes realitzat i les seves assignacions. 

Tot i la tendència a la baixa, l’anàlisi del darrer any permet parlar d’un cert redreçament (molt en part gràcies a l’increment de l’aportació dels ens locals i les universitats). Cal destacar xifres positives, com ara la de l’increment dels fons per l’Àfrica, que han crescut en un 38%, la de l’assignació en Ajut Humanitari, que creix en un 18%, o la dels fons per ONGs, que s’incrementen en un 14%. De confirmar-se els indicis que anticipen un increment de fons en l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el 2015 podria consolidar-se l’inici d’aquest cicle pressupostari positiu.