Definició

En general, es considera organismes multilaterals de desenvolupament al conjunt d'institucions internacionals de base governamental, l'activitat de les quals, o almenys una part significativa d'aquesta, es dirigeix ​​a promoure el desenvolupament en els països receptors de l'ajuda. Cal distingir entre organismes no financers (OMUDES) i financers (OFIMUDES). La diferència entre els uns i els altres rau en la seva naturalesa: els OMUDES tenen una estructura i un funcionament que, salvant les distàncies, són equivalents als de les agències nacionals dels països donants (AECID a Espanya, DFID al Regne Unit, etc.), i els OFIMUDES, en canvi, s'assemblen més a un banc, els accionistes del qual són els governs dels estats membres, i amb activitats que tendeixen a orientar-se cap a la concessió de préstecs concessionals i cap a l'ajuda reemborsable.

Dins dels OMUDES, trobem tres tipus d'institucions diferents:

• Agències especialitzades.- Presten assistència als països socis en àrees temàtiques definides, finançant-se mitjançant aportacions obligatòries dels estats membres. També poden rebre aportacions voluntàries per a accions o programes específics. Exemple: l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
• Fons i programes.- Es financen únicament mitjançant aportacions voluntàries i operen sovint com a fons fiduciaris. Exemple: el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
• Institucions orientades a l'Ajut humanitari.- Actuen en auxili de la població en situació crítica, com a conseqüència de conflictes armats o desastres naturals. El cas més representatiu és el de l'Oficina del Coordinador de l'ONU per a Assumptes Humanitaris (OCHA).

Valoració

El sistema d'OMUDES ha crescut espectacularment en les dues últimes dècades. Si hi incloem també els OFIMUDES, trobem que  en l'actualitat operen més de 200 organismes multilaterals de desenvolupament, que canalitzen al voltant del 40% de l'AOD comptabilitzada per l'OCDE. Es pot parlar d'un creixement desproporcionat d'agències, de fons i de programes, amb la conseqüent fragmentació de l'Ajut i un increment dels costos de transacció i de la càrrega administrativa. Conscient de la magnitud del problema, el punt 25è de l'Acord de l'Aliança de Pusan (2011) advoca per una disminució del nombre d'OMUDES sense reduir el volum ni la qualitat dels recursos destinats a la cooperació.

La multiplicació d'aquests inconvenients i ineficiències fa que s'oblidin els avantatges que comporta la canalització de l'AOD a través d'OMUDES, que s'ampliarien en el cas de dur-se a terme una racionalització del sistema actual: economies d'escala, aplicació d'uns principis uniformes, neutralitat política i alineament, concentració de recursos i coneixement, costos de transacció menors que l'ajuda bilateral, contribució als béns públics globals, harmonització entre donants, etc.

Exemple: Alguns exemples d'OMUDES integrades dins del sistema de les Nacions Unides són: el PNUD, el PNUMA (medi ambient), el programa Hábitat, l'ACNUR (refugiats), UNICEF (infància), l'OCHA, el PMA (Programa Mundial d'Aliments), el CERF (respostes d'emergència), la FAO (alimentació i agricultura), l'OIT (treball), l'OMS (salut), l'UNDPKO (missions de pau dels Cascos Blaus), etc.

Referències

OCDE, Multilateral Aid Report, 2012

 

OCDE, What do we know about multilateral aid?, 2014 

Termes associats

Ajut Multibilateral, Ajut Multilateral, Fons Fiduciari, Fons Global, OFIMUDES

Equivalència en anglès

Development Multilateral Institutions

Categoria

Gestió de l'ajut