Definició

És la capacitat d'un individu, una llar, una comunitat o un país per resistir, adaptar-se i recuperar-se ràpidament de les tensions o dels canvis bruscos generats, tant internament com externa.

Valoració

En els últims anys, la comunitat internacional ha començat a posar l'accent en potenciar la resiliència dels països socis, per la qual cosa cal avaluar els factors de risc que poden provocar una crisi humanitària, treballar en la seva prevenció i en la preparació d'una resposta i, arribat el cas, aconseguir respondre amb eficàcia davant els desafiaments que planteja la situació de crisi. Per complir amb els principis d'apropiació i alineament, cal que aquest enfocament es realitzi des de l'òptica del país soci, articulant una estratègia nacional de resiliència i incorporant les lliçons apreses. Els països donants, al seu torn, han d'imposar-se un major compromís en la coherència de les polítiques, per tal de potenciar la resiliència dels països socis, ja que sovint són aquests els més vulnerables, per exemple, davant les fluctuacions dels mercats internacionals, provocades pels països donants.

Exemple: La sequera que va patir la Banya d'Àfrica l'any 2011 va posar de manifest el baix nivell de resiliència dels països afectats (Somàlia, Etiòpia, Djibouti i, en menor mesura, Kenya), en què milions de persones es van veure afectades per la fam i la desnutrició. Aquesta circumstància, combinada amb els conflictes armats locals, va forçar desplaçaments massius per a la recerca d'aliments i de seguretat.

Referències

Comissió Europea, The EU approach to resilience: learning from food security crisi, 2012 

Termes associats

Ajut Humanitari, Coherència de les Polítiques, Estats Fràgils

Equivalència en anglès

Resilience

Categoria

Eficàcia de l'ajut