Glossari
Definicions
Memoràndum d'Entesa
Definició
En el Dret, un 'memoràndum d'entesa' és la formalització per escrit d'un acord entre dues o més parts, per expressar uns objectius i unes línies d'actuació comuns, però que no produeix compromisos vinculants o legalment exigibles entre les parts. Aplicat a l'àmbit de la cooperació, un memoràndum d'entesa serveix per determinar les condicions en què es desenvoluparan l'Ajut i els compromisos que cada part ha d'adquirir.
Valoració
Com succeeix amb qualsevol altre document d'associació, el memoràndum d'entesa fa l'ajuda més previsible i facilita la responsabilitat mútua, malgrat que, en mancar d'efectes pròpiament vinculants, no és estrany veure-hi incompliments d'alguna de les parts.
Exemple: Un memoràndum d'entesa que va fer parlar molt l'any 2013, el van subscriure els governs d'Austràlia i de la Xina per col·laborar entre si i coordinar les respectives polítiques de cooperació amb els països de l'oceà Pacífic. Serà interessant analitzar-ne els resultats quan hagin transcorregut alguns anys, ja que es tracta d'un acord entre un donant tradicional (Austràlia) i un de emergent (la Xina), que no és membre de l'OCDE i que no accepta molts dels postulats proposats per aquesta organització en matèria d'ajuda al desenvolupament.
Referències
Termes associats
Associació, Codi de Conducta, Sortida Responsable
Equivalència en anglès
Memorandum of Understanding
Categoria
Meta del 0,7%
Definició
És un estàndard internacional que expressa el volum d'Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) que ha de proporcionar un país desenvolupat, mesurat com a percentatge (0,7%) de la seva riquesa total o renda nacional bruta (RNB). La fixació d'aquest objectiu es reflexa en l'informe final de la Comissió Pearson (1969), que plantejava que fos assolit l'any 1975. En aquests mateixos termes, va ser adoptat per l'Assemblea General de l'ONU a l'octubre de 1970, com a compromís per a tots els països econòmicament avançats. Ja en aquell moment, el CAD de l'OCDE manejava una definició d'AOD molt similar a l'actual, i el 1972 va adoptar aquest concepte, que a hores d'ara continua en vigor.
Únicament Suècia i Holanda van arribar a temps a la Meta del 0,7%, i van ser els primers països a complir l'objectiu (1975). En els anys posteriors, s'hi van afegir Noruega (1976), Dinamarca (1978), Finlàndia (1991), Luxemburg (2000) i, finalment, el Regne Unit (2013). L'any 2005, els aleshores 15 estats membres de la UE van assumir el compromís que el 2012 aconseguirien la Meta del 0,7%. Tanmateix, el 2008 van revisar l'objectiu i van decidir de endarrerir-lo fins al 2015, fixant per al 2012 un objectiu intermedi del 0,56%. Totes aquestes fites, però, s'han incomplert.
Valoració
L'esforç que fa un estat en la seva política d'ajuda al desenvolupament s'ha de valorar en relació amb la seva riquesa total (en termes relatius, per tant) i no amb el seu valor absolut. El millor exemple d'això l'ofereixen els Estats Units, que, malgrat ser el país que major volum d'AOD desemborsa cada any, té un nivell d'esforç que tot just arriba al 0,18% de la seva RNB (2013).
Tot i que ja ha transcorregut gairebé mig segle de la seva adopció, la Meta del 0,7% continua plenament vigent i es manté en l'agenda de molts dels països rics, com demostra la seva consecució per part del Regne Unit l'any 2013, sota un govern conservador i amb el país encara recuperant-se de la crisi econòmica. Lamentablement, no tots els països rics es mostren igual de disposats a assumir el compromís que van adoptar el 1970 a l'Assemblea General de l'ONU; de fet, la mitjana dels donants del CAD mai no ha superat el 0,40%.
Des de sectors liberals, s'intenta acabar amb la cooperació com a política pública i confinar-la al sector de la contribució privada. I encara que, en efecte, cal potenciar el paper dels donants privats, aquests no han de ser un substitut sinó un complement dels actors governamentals. Valguin per a això les paraules que, el 1969, escrivia Lester Pearson: "L'únic que podem demanar als que no comparteixen la nostra visió és que mirin 25 anys endavant i intentin imaginar com serà el món aleshores i si la divisió entre rics i pobres, entre societats desenvolupades i estancades, continua i s'ha fet més profunda; cosa que realment succeirà si no treballem junts per evitar-ho. Torneu a pensar aleshores en les mesures que podríem haver pres per evitar les tràgiques conseqüències que segurament seguiran demà el nostre fracàs d'actuar avui."
Exemple: Espanya és membre del CAD de l'OCDE des de l'any 1991; malgrat això, no ha estat mai a prop d'assolir aquest objectiu. A mitjan dècada dels 90 del segle passat, va tenir lloc un fort moviment social a favor del 0,7% (les acampades per al 0,7%), que va influir en una major sensibilització de la classe política. El principal assoliment d'aquells anys va ser la promulgació de la Llei de Cooperació (1998). Després d'uns anys de fort impuls polític, el 2009 l'AOD espanyola va tocar sostre (el 0,46% de la RNB); posteriorment, amb la crisi com a pretext, els governants van decidir donar l'esquena a la Meta del 0,7%. Els anys 2012 i 2013 l'AOD espanyola a penes va representar entre el 0,16% i el 0,17% de la RNB, el nivell més baix assolit des de l'any 1989.
En el cas català, el compromís amb el 0,7 es va fer patent per primer cop a partir de la promulgació de la Llei de Cooperació del 2001, per bé que les responsabilitats i mesures concretes en el seu assoliment sempre han estat inconcretes. En qualsevol cas, Catalunya mai s'ha acostat a aquesta xifra: al 2008, les tres institucions de la cooperació descentralitzada van entregar en Ajut un 85 milions, el que amb prou feines superava el 0,2% del PIB d'aquell any.
Referències
OCDE, History of the 0.7% ODA Target, 2010
Pearson, L., Discurs davant del Banc Mundial, en què resumeix les troballes de l'informe final de la Comissió Pearson
Termes associats
Agenda Post 2015, Ajut Oficial al Desenvolupament, Comitè d'Ajut al Desenvolupament, Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni
Equivalència en anglès
0,7 ODA Target