Definició

Aquest concepte expressa el resultat de sumar els fluxos d'Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) més els denominats Altres Fluxos Oficials (Afo), que són la resta de transaccions que tenen lloc entre un país donant i un país soci inclòs a la llista de receptors del CAD que no reuneixen algun dels requisits d'elegibilitat per poder ser comptabilitzats com a AOD (això pot succeir perquè no tinguin una finalitat primària de desenvolupament o perquè, en cas de tractar-se de préstecs, no arribin al llindar de concessionalitat exigit).

L'origen d'aquest concepte es troba a la Reunió d'Alt Nivell del CAD de desembre de 2014, on es va acordar la creació d'aquesta mitjana com a complement de la de l’AOD, amb l’objectiu de capturar la totalitat de recursos que els països donants posen a disposició dels països socis.

Valoració

L'aparició d'aquesta nova forma de mesurar la cooperació entre països desenvolupats i països en desenvolupament va causar profundes suspicàcies entre les organitzacions de la societat civil, ja que veuen en aquesta mesura una amenaça per a reemplaçar la d'AOD en el mitjà-llarg termini o, almenys, com una forma de maquillar les xifres d'esforç dels països donants i esquivar el compliment de compromisos internacionals com el de la Meta del 0,7.

Exemple: Actualment el CAD permet reportar com a AOD els costos d'assistència a refugiats en el seu territori per part d'un país donant durant el primer any d'acollida. Transcorreguts els dotze primers mesos, els costos en que segueixi incorrent el país donant es categoritzen com a Altres Fluxos Oficials. En tots dos casos, serien comptabilitzats com a part del Suport Total per al Desenvolupament Sostenible.

Referències

DAC High Level Meeting. Final Communiqué. 16/12/2014. http://www.oecd.org/dac/OECD%20DAC%20HLM%20Communique.PDF

Termes associats

Ajut Oficial al Desenvolupament, Agenda de Desenvolupament Sostenible

Equivalència en anglès

Total Official Support for Sustainable Development (TOSSD)

Categoria

Classificació de l'ajut

Definició

En proveir de recolzament pressupostari, el donant transfereix els fons al pressupost general del país receptor. El recolzament és una modalitat d'Ajut programàtic. N'hi ha dues modalitats:

• El recolzament pressupostari general és la forma més avançada de suport pressupostari. En aquest cas, l'AOD es fusiona amb el PGE (Pressupost General de l'Estat) de manera que deixa d'estar dirigit pel país donant i es dóna recolzament incondicional a l'estratègia de desenvolupament nacional. 
• El recolzament sectorial impulsa la política o l'estratègia d'un programa sectorial. D'aquesta forma, el donant destina l'AOD a un sector en particular (generalment, l'educatiu o sanitari) i és gestionada pel ministeri corresponent. 

L'objectiu del recolzament pressupostari és reforçar els sistemes de gestió de les finances públiques del país receptor. Per tal de controlar la bona gestió d'aquests recursos, els donants fan servir diferents modalitats de seguiment. Per exemple, la Comissió Europea condiciona el seu recolzament pressupostari a la consecució de resultats positius en matèria d'educació i de salut en els països receptors. Altres donants, com ara el Banc Mundial, condicionen els seus paquets d'Ajut a la realització de canvis en la política econòmica.

Valoració

Es tracta de la forma més avançada d'alineament i apropiació. La Declaració de París sobre l'Eficàcia de l'Ajut del 2005 i l'Agenda d'Acció d'Accra del 2008 han aclarit el camí per a la posada en marxa de polítiques basades en el recolzament pressupostari. Entre els seus avantatges es troben l'harmonització dels donants, l'enfortiment de la capacitat institucional del país receptor i la reducció dels costos derivats de la creació de sistemes paral·lels de gestió. El recolzament pressupostari ha de ser predectible i de llarg termini, així com anar lligat a efectes directes clars sobre la salut, l'educació, la igualtat de gènere i d'altres objectius inclosos en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Cap forma d'Ajut manca de risc, i un dels riscos associats a la concessió de recolzament pressupostari és que vagi a parar en mans de governs corruptes. Per mitigar aquest perill, Oxfam Intermón sosté que únicament s'ha de concedir aquest tipus d'Ajut a aquells governs capaços de demostrar un fort compromís de lluita contra la pobresa, concretament mitjançant la millora de l'accés a l'atenció sanitària, l'educació i la igualtat de gènere. Els governs han de comptar així mateix amb uns sistemes adequats de gestió financera per retre comptes de la utilització dels recursos i adoptar uns plans de millora contínua d'aquests sistemes, encaminats especialment a promoure la rendició de comptes davant dels ciutadans. En aquells països on la situació general comporti més risc, però en que un o diversos ministeris concrets funcionin bé, pot resultar més adequat concedir recolzament pressupostari sectorial en lloc de recolzament general.

Exemple: El 2005 Etiòpia estava rebent recolzament pressupostari general de diversos Organismes Multilaterals de Desenvolupament. Llavors va esclatar un conflicte civil que va comportar-ne la interrupció. L'any següent, el DFID britànic i el Banc Mundial van acordar posar en marxa el projecte de Protecció de Serveis Bàsics (PSB), que posava el focus en l'atenció primària a la salut i l'educació. Per dur a terme el projecte, es va exigir a les autoritats locals (de les províncies) garanties addicionals de transparència i rendició de comptes, així com diferents controls d'impacialitat i addicionalitat. 

La PSB no s'assignava específicament a un sector, sinó que proporcionava recolzament als serveis socials bàsics de responsabilitat dels governs subnacionals. Això deixava intacta l'autoritat d'aquests governs per fer compensacions entre els diferents sectors i prendre decisions que conduïssin a un alineament i una apropiació majors. 

Referències

Oxfam Intermón, De cara al futuro. Cómo la Comisión Europea puede tomar la inciativa en la aportación de apoyo presupuestario de calidad para la educación y la salud, 2008.

OCDE, Hacia una cooperació al desarrollo más eficaz. Informe de Avances 2014.

Termes associats

Apropiació, Ajut Programàtic, Previsibilitat de l'Ajut

Equivalència en anglès

Budget support

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Definició

El CAD classifica als països receptors d'AOD en funció del seu nivell de renda, i aquesta classificació és la que segueixen els països donants en reportar els seus fluxos anuals d'AOD. Es distingeixen quatre categories:

• Països menys avançats (PMA): Aquest concepte no és propi de l'OCDE, sinó de l'ONU. Són països de renda baixa (veure categoria següent) que, addicionalment, pateixen de greus desavantatges estructurals pel que fa a actius humans (es mesura la nutrició, salut, educació i alfabetització de la població) i vulnerabilitat de les seves economies (també d'acord a un índex propi de l'ONU). Segons l'últim llistat del CAD, 48 països en desenvolupament es troben en aquesta categoria.
• Altres països de renda baixa (PRB): Aquells amb un renda nacional bruta per càpita inferior a 1.045 $ però que, a diferència dels PMA, no tenen un acompliment tan baix en els índexs d'actius humans i vulnerabilitat econòmica. Pertanyen a aquesta categoria 4 països.
• Països de renda mitjana-baixa (PRMA): Països amb una renda per càpita compresa entre 1.046 i 4.125 $. Són 36 països d'acord amb la llista vigent.
• Països de renda mitjana-alta (PRMA): Països amb una renda per càpita més gran a $ 4126 i inferior a 12.745 $. 58 països inclosos en aquesta categoria. L'OCDE considera com a "no elegibles" per rebre fons d'AOD als països per sobre d'aquest límit; en cas de rebre ajuda d'un donant, aquesta no computaria com a AOD.

Valoració

Una classificació com la que aquí hem descrit té per defecte el fet de basar-se en la renda mitjana de la població, el que implica que no té en compte la distribució de la mateixa, de manera que pot considerar països no elegibles a països amb greus desigualtats internes i deficiències estructurals que no obstant això depassen el límit d'ingressos per càpita. L'existència de la categoria de països menys avançats, que té en compte altres aspectes qualitatius, mitiga parcialment els defectes d'aquesta classificació, i serveix per orientar les accions de cooperació dels donants cap als països més fràgils i que realment més necessitat d’Ajut tenen.

Exemple: Aquesta classificació dels països socis en funció de la seva renda es revisa periòdicament per evitar que un país tingui un estatus que no es correspon a la seva realitat; l'última ha tingut lloc a finals de 2014. En aquesta última revisió el CAD ha inclòs al Sudan del Sud a la llista de PMA, tal com ja havia proposat el Consell de Polítiques de Desenvolupament de les Nacions Unides en la seva revisió triennal de 2012.

Referències

Llista del CAD de països receptors d’AOD, amb el seu corresponent nivell de renda: http://goo.gl/58NKOD

Termes associats

CAD, Estats fràgils, País soci

Equivalència en anglès

Partners Incomes

Categoria

Gestió de l'ajut

Definició

Dirgir els fons d'Ajut Oficial al Desenvolupament cap al finançament de determinats serveis públics o activitats en el país soci, prèviament acordats. En termes generals, es distingeixen tres maneres de reservar l'ajuda en origen: la cooperació tècnica, que sol tenir lloc sota els criteris del donant i ser un Ajut vinculat; els fons globals i fiduciaris, canalitzats a través d'organismes multilaterals, i l'Ajut humanitari i alimentari.

 

Valoració

El Comitè d'Ajut al Desenvolupament, la Unió Europea i altres organismes internacionals aconsellen no reservar l'Ajut, ja que conculca el principi d'apropiació i afavoreix uns majors costos de transacció, així com ineficiències en el repartiment. L'Ajut reservat usurpa el poder als països receptors, que perden lideratge i control de les actuacions de desenvolupament. S'al·lega, a més, que el propòsit últim de reservar l'Ajut és influir en les decisions de despesa dels governs socis en favor de polítiques considerades importants pels donants.

No obstant això, cal reconèixer els avantatges de reservar l'ajuda en circumstàncies molt concretes. D'una banda, l'Ajut reservat permet blindar el finançament de determinats serveis socials bàsics, que, d'una altra manera, podrien dependre de les fluctuacions pressupostàries o de les decisions polítiques del govern del país receptor; a més, ha permès canalitzar grans fluxos monetaris cap a activitats concretes, amb casos reeixits com el del Fons Global contra la Sida, la Tuberculosi i la Malària (GFATM).

Exemple: Com s'ha comentat, les activitats finançades pel GFATM són un exemple evident de reserva de l'ajuda. Espanya va contribuir a aquest fons amb 97,6 milions d'euros el 2008, 144,2 milions d'euros el 2009 i 103 milions d'euros el 2010, any a partir del qual va interrompre les seves aportacions.

Referències

CFP, How Much of Official Development Assistance is Earmarked?, 2011 

Termes associats

Apropiació, Ajut Vinculat, Fons Fiduciari, Fons Global, Fungibilitat de l'Ajut

Equivalència en anglès

Earmarking

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Definició

És la capacitat d'un individu, una llar, una comunitat o un país per resistir, adaptar-se i recuperar-se ràpidament de les tensions o dels canvis bruscos generats, tant internament com externa.

Valoració

En els últims anys, la comunitat internacional ha començat a posar l'accent en potenciar la resiliència dels països socis, per la qual cosa cal avaluar els factors de risc que poden provocar una crisi humanitària, treballar en la seva prevenció i en la preparació d'una resposta i, arribat el cas, aconseguir respondre amb eficàcia davant els desafiaments que planteja la situació de crisi. Per complir amb els principis d'apropiació i alineament, cal que aquest enfocament es realitzi des de l'òptica del país soci, articulant una estratègia nacional de resiliència i incorporant les lliçons apreses. Els països donants, al seu torn, han d'imposar-se un major compromís en la coherència de les polítiques, per tal de potenciar la resiliència dels països socis, ja que sovint són aquests els més vulnerables, per exemple, davant les fluctuacions dels mercats internacionals, provocades pels països donants.

Exemple: La sequera que va patir la Banya d'Àfrica l'any 2011 va posar de manifest el baix nivell de resiliència dels països afectats (Somàlia, Etiòpia, Djibouti i, en menor mesura, Kenya), en què milions de persones es van veure afectades per la fam i la desnutrició. Aquesta circumstància, combinada amb els conflictes armats locals, va forçar desplaçaments massius per a la recerca d'aliments i de seguretat.

Referències

Comissió Europea, The EU approach to resilience: learning from food security crisi, 2012 

Termes associats

Ajut Humanitari, Coherència de les Polítiques, Estats Fràgils

Equivalència en anglès

Resilience

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Definició

És un dels cinc principis de la Declaració de París, que fa referència a la responsabilitat mútua, tant dels donants com dels països socis, de retre comptes mútuament dels resultats del desenvolupament i de garantir la transparència en la utilització dels recursos (retiment mutu). A més, els països socis i els donants es comprometen a retre comptes internament, als seus parlaments i a la ciutadania, sobre els progressos en la implementació dels compromisos acordats (rendició interna).

Valoració

Des de la definició d'aquest principi en la Declaració de París de 2005, el focus del retiment de comptes s'ha anat traslladant cap als països socis, tant pel que fa a la definició de marcs nacionals de resultats, com a la rendició de comptes davant els ciutadans i els parlaments. En el primer cas, es tracta de donar resposta a les necessitats específiques dels països i d'alinear-se amb les seves polítiques de cooperació i desenvolupament. En el segon, es pretén incloure en els mecanismes de la responsabilitat mútua un elenc més ampli d'actors que s'involucrin en la cooperació per al desenvolupament, comptant en particular amb les ONGD.

Exemple: Sota els auspicis del Fòrum sobre Cooperació per al Desenvolupament, el Departament d'Afers Econòmics i Socials de les Nacions Unides realitza cada dos anys una enquesta de responsabilitat mútua en els diferents països, en col·laboració amb el PNUD. Aquesta enquesta es distribueix entre 140 ministeris de planificació i finances de països en vies de desenvolupament, que són convidats a consultar totes les parts interessades per tal d'identificar unes eines d'avaluació mútua, com ara les polítiques d'ajuda i d'associació o les plataformes de diàleg.

Referències

Ayuso, A.; Cascante, K., Rendición de cuentas mutua y gobernanza del sistema de Cooperación al Desarrollo: hacia una convergencia de los mecanismos. 

Ayuso, A.; Cascante, K., Rendición de cuentas y sociedad civil en el sistema español de cooperación al desarrollo por una gobernanza democrática comprometida con la efectividad

OCDE, Hacia una cooperación al desarrollo más eficaz. Informe de avances 2014 

Termes associats

Declaració de París, Gestió Orientada a Resultats, Transparència

Equivalència en anglès

Accountability

Categoria

Eficàcia de l'ajut